Dilluns_ grup de joves: Vaig estar amb el grup de joves. Primer de tot l’educadora els i va explicar que ja havien fet el projecte d’intercanvi i l’havien entregat i que ara haurien d’esperar a la resposta. Els joves es van emocionar ja que el projecte ja havia estat entregar però l’educadora els hi va dir que tampoc estiguin tan segurs de que la Generalitat l’aprovaria. Aleshores l’educadora els va dividir en dos grups i els hi va dir que féssin propostes per el que els hi agradaria visitar, quines activitats els hi agradaria fer, quins temes voldrien tractar etc. quan els italians vinguéssin a Barcelona. Després vàren acabar l’estona fent deures.
Dimecres_ grup de petits: Com cada dimecres vaig estar en la reunió de seguiment de casos. L’equip van estar parlant d’alguns nens els quals els hi faria falta un seguiment més individualitzat ja que mostraven reaccions que dificultaven el seguiment grupal. També van estar parlant que volien parlar amb la família d’aquests nens. També vàren parlar de tres noves entrades. Una d’elles era una noia que comporta molts problemes i que es porta molt malament amb una altre noia que ja està en el centre. Finalment les educadores van dir que si que volien aquesta nova entrada però que primer parlarien amb la noia i li dirien que primer de tot estaria com en un període de prova. Després van venir els petits i vam estar berenant i fent deures després van fer ludoteca. Les educadores amb van explicar que el dijous començaven unes xerrades per a les mares per a defansar el paper de la dona en la societat i en la família, en la qual vaig veure que estaven apuntades bastantes mares, cosa que em va sorprenda ja que vaig veure que les mares estaven implicades en el centre, quan primerament pensava que tan les mares com els pares no estaven massa implicats en el centre obert.
Gemma, a mi em va passar el mateix. Vaig pensar, segur que les mares i els pares no s’impliquen gens… I és completament erroni. Potser que aquesta idea que tenim ve pels prejudicis involuntàris, si ja al col·legi els pares i mares que assisteixen a les reunions escolars, etc., són els de sempre i per no dir, dos o tres, immaginem-nos a un centre obert, on partim que les famílies estan en exclusió social i són com són, no??? Això és el que es sol pensar…
Quan hi ha un aniversari, o qualsevol cosa, les mares i pares dels petits són les primeres en oferir-se a dur coses i col·laborar. Molts/es d’ells/es tenen un gran afecte, agraïment i participació amb el centre i els professionals.
També és cert que són més les mares que no pas els pares que col·laboren, tot i que és diferent en famílies gintanes, que és el contrari…
T’adones de moltes coses, però sobretot que “les aparences enganyen”.