Comentaris per Diari de camp

Comentari de josep85 a - Setmana 8 -

josep85 — Wed, 21 May 2008 22:22:49 +0000

Hola gemma, en resposta a la teva pregunta dir que: el centre intenta en els usuaris que generin un canvi, i aquest s’intenta fer a partir dels diferents grups i tallers que realitzen, es parlen d’aspectes de la vida quotidiana, com ocupar el tems d’oci, les relacions de parella, com afrontar una situació delicada.. no es parla de la vida en general, s’intenta que cobreixin tots els aspectes que fan referència al seu entorn, i en les entrevistes individuals s’intenta abordar tot més individualment. Quan estan al segon temps del recurs, passats 3 mesos, els usuaris passen a la recerca de feina, i fan activitats específiques d’aquesta àrea, com buscar feina, afrontar una entrevista…. el tema dels diners en el centre no es parla, aquest tema, el porten els pisos de reinserció que estan molts dels usuaris i els altres suposo que si tenen algun tipus de problema, ho fan a nivell individual, però al estar tots en atur, el problema es no tenir diners més que com administrar-se.

Comentari de josep85 a -Quarta setmana-

josep85 — Sat, 19 Apr 2008 19:43:28 +0000

Hola Gemma, la meva pregunta es la següent; davant d’una actitud no correcta d’un dels alumnes com el teu centre intenta abordar aquest problema amb la família? Quins mecanismes té el centre per a què no es torni a reproduir aquesta conducta ?

Comentari de irenn a - Setmana 6 –

irenn — Wed, 16 Apr 2008 21:29:52 +0000

Gemma, a mi em va passar el mateix. Vaig pensar, segur que les mares i els pares no s’impliquen gens… I és completament erroni. Potser que aquesta idea que tenim ve pels prejudicis involuntàris, si ja al col·legi els pares i mares que assisteixen a les reunions escolars, etc., són els de sempre i per no dir, dos o tres, immaginem-nos a un centre obert, on partim que les famílies estan en exclusió social i són com són, no??? Això és el que es sol pensar…
Quan hi ha un aniversari, o qualsevol cosa, les mares i pares dels petits són les primeres en oferir-se a dur coses i col·laborar. Molts/es d’ells/es tenen un gran afecte, agraïment i participació amb el centre i els professionals.
També és cert que són més les mares que no pas els pares que col·laboren, tot i que és diferent en famílies gintanes, que és el contrari…
T’adones de moltes coses, però sobretot que “les aparences enganyen”.